Cim nº 4. Mola de Colldejou (922 mts)

Massa temps sense escriure pel blog. No és que no hagi fet res, però no he fet cap activitat relacionada amb els 100 cims. Hagués preferit que la family també vingués, però no ha volgut. Per tant ens hem muntat una excursió amb els companys de feina. Han vingut en Pep, Alex, José Luis, que és qui ha fet les fotos i un servidor.

Excursió feta el diumenge dia 24-01-10. Dia gris, mig ennuvolat, no ha plogut i crec que, per primer cop, no feia vent dalt de la Mola. La pujada l'hem fet des de la Torre de Fontaubella. És més directe que des de Colldejou i també més canyera.

Per veure les fotos cliqueu AQUI

Salut i espero no trigar massa a tornar a escriure.

Cim nº 3. Sant Jeroni (1236 mts)

Per fí! després de molts dies de mal temps, de compromisos, de més mal temps i de més compromisos hem pogut sortir a fer un altre cim. Sant Jeroni, a Montserrat, és una de les clàssiques de la zona.

En aquesta ocasió hi hem anat tots 4 (Encarni, Xènia i Natàlia) i s'hi han afegit els Sala men (Albert, Marc i Carles). La Nuri ha causat baixa. Un altre dia serà.

Dia de calor i de sol, bona caminada i visita final a la Moreneta.

Per veure les fotos podeu clicar AQUI.

Adeu i fins la propera!

Cim nº 2. Punta de la Barrina (1014 mts)

Hola sóc la Xènia i avui he fet el meu primer cim a Mont-ral amb el papa. Hem sortit del poble d’El Bosquet per pujar fins la punta de la barrina. Després hem passat per un camí vora la cinglera fins arribar a la foradada de Mont-ral.

Hem trobat unes quantes roques i m’he fet fotos a totes les roques que ens hem trobat.

Si voleu veure les fotos cliqueu AQUÍ.

Fins la propera!

Cim nº 1. Roca corbatera (1163 mts)

Per començar...un clàssic ja conegut: la corbatera. Havíem de ser 8 i finalment hi he anat sol. S'han rajat primer els Sala-Pellicer i després les meves dones, encara que no em sap greu, doncs veient la gelada que hi havia dalt del Montsant ho haguèssim passat malament.

He sortit de l'ermita de Sant Joan del Codolar per la canal de Sant Joan o canal dels tres esglaons i Déu n'hi dó com puja. Això si, et deixa dalt en menys d'una hora.

Gran sorpresa a dalt de tot. Semblava un altre indret. Fotos espectaculars. Pujada a la corbatera i baixada ràpida que fa fred i vent.

Un cop arribo a la pista decideixo visitar l'ermita de la Mare de Déu del Montsant. Mig entrepà i direcció Albarca pel grau gran. A prop del poble he agafat el grau de la Llisera (que coincideix en un bon tram amb el camí dels cartoixans) fins a Sant Joan del Codolar, on tenia el cotxe.

Ben curiós aquest camí dels cartoixans. Això és el que he trobat a la xarxa:

És un camí ample, de bast, que obriren els Cartoixans (1215) per comunicar Escaladei amb el Camí de Lleida que passava pels Hostalets d’Albarca.

Planeja suau per les cotes 600/700, travessa alzinars i vinyes al peu dels cingles de la Serra Major, i encara conserva els empedrats que remunten els ressalts i pujadors dels collets.

S’apropa al monestir cistercenc de les monges de Bonrepòs (1210) i a l’ermita de sant Joan del Codolar (1420); tot vorejant masos antics i ajubs de pedra-en-sec.

Molt transitat en totes les èpoques, ha estat en ús fins l’apertura de la nova carretera de La Morera a Cornudella (1906) i la de Reus a Fraga (1864-1874). Hi passà la reina Margarida de Prades, en recloure’s a Bonrepòs com abadesa l’any 1428; i Felip II quan sojornà a la Cartoixa la setmana santa de 1561.

Recuperat ara per la recerca de l’Associació d’Excursionistes de Cornudella, és un bell patrimoni del Parc Natural de Montsant. Sembrat de còdols de la serra, ofereix al visitant magnífiques panoràmiques de la comarca.

Si voleu veure les fotos cliqueu aqui.

Ganes de començar

hola, tinc moltes ganes de començar a fer les excursions dels 100 cims.

Inici del gran repte...

Hola!

Sempre és difícil encarar un repte. I aquest sembla que encara ho serà més, però com que la Xènia també s'ha animat ràpidament per fer-ho, tampoc m'ha costat massa acceptar-ho.
Ara haurem de convèncer la mare. A L'Encarni sempre li ha agradat la muntanya, per tant no crec que ens costi massa convèncer-la. I la Natàlia, que ha dir pobreta! amb dos anys com té ara és evident que ens seguirà alli on anem. I també sembla que li agradi tot això de la muntanya.
Tan sols queda trobar temps per fer-ho i ja ho sabeu: si cap amic/amiga o familiar s'anima a acompanyar-nos serà ben rebut.

Per tal de conèixer més bé que és això dels "100 cims" us anexo l'informació que es detalla a la web de la FEEC:

El repte dels "100 cims" no és una competició. La FEEC, a proposta de les Delegacions Territorials, ha elaborat un catàleg amb els cims més representatius i característics de Catalunya. Dels cims del catàleg, cadascú pot escollir els cent cims que li siguin més atractius i que li permetin superar el repte.

L'objectiu que es pretén amb els "100 cims" és conèixer les diferents contrades del nostre país mitjançant l'excursionisme. Per tant, no és un repte apte únicament per a les persones més ben preparades, sinó que tothom hi té cabuda, ja que en el catàleg hi ha cims de tota mena, des dels de baixa muntanya fins als 3.000 del Pirineu.

Adeu i que la sort ens acompanyi.